El primer que vam fer ahir a seminari, va ser posa en comú tot el que havíem sentit al llarg del nostre recorregut fins la universitat. Algunes de les intervencions van dir que no havien sentit ocells fins a l’arribada a l’escola, que havien sentit passar les pàgines del diari d’un senyor a prop seu, que havien sentit els seus passos...
Arrel d’aquest exercici, ens vam adonar que hi ha sons que ens passen desapercebuts i que en un petit instant, com és el de pujar amb ascensor, podem percebre molts sons. A continuació, vam establir diferents classificacions de sons. Els sons els podem classificar en: Naturals i artificials, els sons emesos per la veu i la resta de sons, els agradables i els molestos...
Desprès de comentar les nostres percepcions amb els sons que ens envolten, vam començar a parlar de l’exercici que havíem de portar preparat. Havíem de llegir una revista i seleccionar un article que nosaltres criéssim interessant per explicar-lo a l’aula.
La Marta, va seleccionar aquest article:” canvis i noves estructures.” Estris (2009), núm. 169, p. 8-9.
Aquest article ens parla de les noves estructures familiars . Aquestes han canviat, en relació amb les que teníem antigament. Actualment, la mare s’ha incorporat al treball amb la qual cosa, nombrosos cops la mare no pot està a casa amb el nen ajudant-lo a fer els deures. Si la mare no treballa nombrosos cops tampoc pot ajudar al nen ja que no te una formació. Actualment, les famílies han de compaginar la vida laboral am b la vida familiar. Arrel d’aquest tema l’Albert va comentar un article que havia llegit al diari. Aquest, deia que la major part del fracàs escolar era degut a que les mares no estaven a casa amb els nens per poder ajudar-los, i aquests a casa no feien els deures. També va dir que els nens que tenen extraescolars són nens que no pateixen tant el fracàs escolar. La conclusió a la que vam arribar, va ser que havíem de treballar per intentar trobar la fórumala per conciliar la vida laboral amb la vida familiar.
La Raquel, va seleccionar aquest article:” Primers passos a l’espai nadó.” Guix infantil (2009), núm. 51.
Aquest article, ens parla de que molts cops, els pares tenen pressa en que el seu nen gategi i que si no gateja es preocupen perquè pensen que el nen no s’està desenvolupant bé o serà un nen que li costarà més fer les coses... En aquests casos, ajuda molt deixar el nen al terra i posar un objecte a poca distància d’ell. El nen haurà d’intentar anar a buscar l’objecte estirant-se, movent-se... També ens parla del que és l’espai nadó. Aquest espai es un espai familiar, on van les famílies amb els seus nadons per aprendre a com banyar al nen, per relacionar els nens amb altres nens...
La Georgina, va seleccionar l’article: “ petons i queixalades”. Infància(2009), núm. 170.
Aquest article, ens explica com els nens expressen els seus sentiments amb els petons i les queixalades. Els petons tels fan quan els hi agrades o estan agust amb tu, per altre costat les queixalades, te les fan quan alguna cosa no els hi ha agradat. Per què els nens no mossegui, hem de analitzar el clima de l’aula i perquè el nen mossega als altres nens. Pot ser un signe d’alarma, per què reclami atenció, per què a casa no li donen suficient atenció...
Soraya: “ el problema no és el ràtio sinó la falta de un auxiliar” Escuela en acción (2009), núm. 10.633.
Aquest article, és tracta d’una entrevista al president de l’associació mundial de educadors infantils. Aquesta associació serveix de punt de trobada entre educadors i investigadors. En l’entrevista li pregunten moltes coses però les més importants són:l que pensa del nou pla d’educació i per l’educació en valors. Ens diu que és lògic que no existeixi un currículum ( tots els aspectes que el nen ha d’aprendre) per a l’educació dels 0 als 3 anys. Actualment, existeix un currículum dels 3 als 6 anys , per primària , per secundaria.... Finalment, fa una menció al Ràtio i ens diu que a Anglaterra tenen 3 nens per aula ( nens de 0 a 3 anys).
Elisa “ Conversar amb els infants”Guix infantil( 2009) núm.51, p.15-19
Aquest article, ens parla sobre les competències comunicatives dels mestres. Per poder explicar-ho millor, ens dona exemple com és el cas de Finlàndia on en les entrevistes de treball et fan una prova de comunicació i si no ets competent, no t’agafen. La comunicació a l’aula es fonamental ja que els nens petits, es comuniquen mitjançant el llenguatge oral i escrit. Finalment, ens convida a fer una reflexió sobre les nostres habilitats comunicatives: respectar, escoltar, estar atent al que ens diuen...
Finament, vam acabar la sessió parlant del meu article.” On és la Paula?.” El guix infantil(2008) núm. 41, p. 14-17.
Aquest article ens parlava com una professora d’una escola d’Esparraguera, a partir del Viatge que fa la Paula a Uruguai per veure als seus familiars, els nens aprenen moltes coses. Primerament, a situar Uruguai al mapa i veure la distancia que ha recorregut la Paula. Posteriorment, fan una videoconferència amb la Paula i veuen que la Paula va amb rova d’estiu i que ells van amb rova d’hivern. El professora els hi explica que allà ara es estiu per que les estacions de l’any no són iguals que aquí. També estudien la diferencia horària. Quan arriba la paula posen en comú el que han aprés i per un dia la Paula que era una nena “normal” és sent protagonista.
Entrades
