Posada en comú de les nostres sensacions del llibre : Educació i vida quotidiana. Eulàlia Bosch.

En l’última sessió de seminari del dia 20/ 10/ 09, vam posar en comú les nostres sensacions, el que més ens havia impactat del llibre i la nostra opinió sobre els diversos temes que tracta el llibre.

Aquest llibre és un llibre molt interessant ja que intenta transmetre uns missatges educatius. Com són:

• El benestar intel•lectual: Que consisteix a crear un clima que els serveixi per treballar millor.
• Escoltant als nens podem aprendre d’ells.

Durant les dues hores, van sorgir nous tema del llibre arrel de comentar els assaig de ” França rosa” i “vius o morts” com són: l’afectivitat que tenim els professors amb els nens i la necessitat que tenen els nens de poder creure en els adults.

En el primer cas, sabem que en les cultures nòrdiques són més freds amb el contacte amb el nen , per altre banda, aquí tenim més afectivitat amb els nens. Després de debatre quin gran d’afectivitat havíem d’expressar amb els nens vam arribar a la conclusió que havíem de tractar a tothom d’una manera uniforme ja que no tos els nens necessiten el mateix.

Pel que fa al segon tema, nosaltres, els adults hem d’intentar explicar als nens les coses que estan passant al seu voltant, encara que ens sembli que ells no ho entenen són concients de que alguna cosa està passant a casa seva. Perquè els nens pugin creure en nosaltres, hem d’explicar sempre la veritat.

Finalment, vam arribar a la conclusió que hem de respondre a les preguntes que és facin els nens, però a l’escola hem de saber el moment oportú per respondre-li. Hem d’aprendre a moure’ns en la incertesa ja que les nostres certeses a vegades, apaguen les seves curiositats.

Aquesta sessió m’ha aportat nous coneixements i nous punts de vista sobre determinats temes. Crec que és important fer aquestes sessions ja que cada persona pot donar el seu punt de vita i posar-lo en comú amb la resta del grup. La lectura del llibre m’ha servit per reflexionar sobre determinats temes. Crec que és un llibre bo i que totes les mestres l'haurien de llegir.

La frase que més m’ha omplert i més m’ha aportat en tota la sessió ha sigut una frase que va dir una companya: “ Les mestres cobrim les necessitats que als nens els careixen”.